Només el cel

Riu de gent colorada.
Riu de fantasmes sense cara.
Parlem, riem i adéu.
Es marxen, corrent.
Torno al meu raconet.
Què sentit té aquest córrer?
La soledat em fa fora de casa.
Líquids i xerrades,
nits sense dormir,
paraules i carícies improvisades,
cement i llum artificial.
M'he perdut.
On estic?

Si l'altra meitat no està amb tu
només queda el cel.
Mira-lo de dia, de nit.
El mateix cel d'Àfrica,
Noruega, Equador i de l'àrtic.
M'acompanyarà sempre
amb el sol o els estels
amb la pluja o l'alba
el cel és el dibuix de la vida.
Els núvols son més humans.
El vent es torna l'amic de tota la vida,
parla a la pel, juga amb el cabell.
El mateix cel de quan érem petits.
Com un nen, perdo el desig
i estic senzillament feliç.

.the.Hive.