Perdut

Els teus ulls... magics. No t'adonas?
Acabaràs robant-me fins l'ultima gota de l'alegria que tú tens al cap, al cos.
Un altre somriure i em mataràs.
La teva innocencia es com una declaració de guerra als meus sentimemts.
Una llança dorada la teva veu.
La meva, trencada per la nit quan apareixes caminant al meu costat.
És impossible i maravillós,
però el somni d'agafar-te la ma em treu del llit.
El foc s'aviva, el cuaderno s'ompla sol de imatges tevas en paraules buides.
Només som dos essers humans.
Només dos al univers infinit.
Només som dues vides casuals, nascudes a mil quilòmetres una de l'altra.
Creixides a anys llum una de l'altra.
Només som dos, només conoixem el nostre nom.
Només creuem la vida per un instant petit.
Només ets una.
Només ets una estupenda noia, una dona encara nena a dins.
Només ets única al món.
Només sóc un nen que tindrà a dins el seu desig
de jugar amb la teva alegria i el teu somriure.
El desig dels teus ulls misteriosos e innocents.

.Daniele.
[Juliol 2014]

A la amada fallada

Hasta la más blanca cala,
a la cual amabas.
Cansabas a las sabanas,
barajabas las cartas tapadas,
altas vallas arrancabas,
para la falda mal bajada,
la calada al alba más clara.
Fallar mañana, amada!
Cantar la falta, maja!
Hallar la calma, hada!
Alababas las palabras amparadas,
arañabas las alas, ambas,
hartabas a la paz alcanzada,
hasta dar arcadas,
hasta agarrar almas malparadas.
Anda a la granja más baja,
acaba allá a arar marga,
para pastar las vacas,
para sacar la paja a la manada,
a cazar ratas, tan atrás.
A casa anda, ¡ya!

.Da.