Canvia

No deixis mai de caminar
encara que falti l'energia.
Canvia, evoluciona, estima, fes,
deixa, reflexiona, corre, respira.
Canvia, quan tens tot, canvia.
Quan l'anima et fa mal, canvia.
Estimaràs amb tot el cor persones i llocs
que mai tornaràs a veure.
Estaran dins al cor, sense paraules.
Sofriràs amb tot el cap situacions
que s'acabaran aviat.
Sofriràs per amor i afecte,
que s'acabaran aviat. O no.
Estarán en la memòria, classe de vida.
És la vida que escollis.
Dona el que puguis, el que vulguis.
No deixis mai de estimar,
no cal que lo sàpiga.
Algú t'està estimant i no te n'adonàs.
No t'aficioni massa a un món nou:
cal conèixer-lo i estimar-lo.
Controla el desig més intens,
però deixa fluir els somnis, nit i dia.
Canvia, pinta de llum un dia dolent,
treu el pensament negre,
hi ha un somriure al carrer.
Sí, sí, allí mateix, la dona vella.
Viatja al Sud. Escalfa't al sol.
Riu amb desconeguts.
Accepta el que t'ofereix un estranger.
Escolta la avia conservadora,
escolta el jove idealista,
deixa la teva arrogància,
deixa que parli el món, poc a poc.
Parla amb qui t'ha estimat sempre.
No estàs sol, algú està al costat:
s'amaguen o t'amagàs, però allí estan.
Mira-li els ulls, seran aigua fresca.
Oblida qui et fa mal,
però manté un record positiu.
I ara, canvia, canvia, canvia.
La vida és una. Estima el món,
estima el germà, estima't a tu.

.the.Hive.